• En pocas palabras

    Todos los cerebros del mundo son impotentes contra cualquier estupidez que esté de moda. Jean de La Fontaine
    ---
    No intentes jamás curar el cuerpo, sin antes haber curado el alma. Hipócrates
    ---
    Visión es el arte de ver las cosas invisibles. Jonathan Swift
    ---
    El tipo de filosofía que uno elige depende del tipo de persona que uno es. J.G. Fichte

  • Es necesario liberarse de las cadenas de las ocupaciones cotidianas y de los asuntos políticos... Hay que huir de la política porque daña y destruye la felicidad.
    Epicuro

  • La existencia está más allá del razonamiento... Cuando hayas visto las limitaciones de la inteligencia... empezarás a superar la mente... El hombre es un signo de interrogación, es una bendición. Celébralo".
    Osho

  • Traductor

La mort d’un esclau

 

“La ment és la causa de la nostra esclavitud, de la mateixa maneran que ho és de la nostra llibertat. Si estem lligats amb la ment a les coses d’aquest món, viurem en esclavitud; si tenim la ment lliure d’elles, viurem en la llibertat”

Del Maitri Upanixad. 6.24

 

El cas x* és il·lustratiu d’una vida insatisfactòria. Quan la teva felicitat depèn de les circumstàncies exteriors ets un esclau. Però això nomes indica que no has sabut connectar amb el teu ser intern.

X. mor esclau de la seva circumstància social perquè no aconsegueix trobar i viure des del centre natural que tots portem dins. X. és un fracassat que té amb tot un punt de coherència. La seva mateixa visió tràgica, pessimista l’ha portat a desitjar la mort. Res més lògic. Però és x. qui crea la seva circumstància social, qui la conceptualitza, qui la viu com a realitat absoluta, a la que s’aferra i no sap veure amb suficient distancia com per entendre-la relativa, accidental.

Ha viscut en l’infern que ell mateix s’ha creat. Es tracta d’un fanàtic talibà que s’auto immola. Perquè la visió tribal-social que ell defensa és discutible, no és la única. Se situa més en la nostàlgia d’un passat ja inexistent (i no gens democràtic, per cert), que en l’assumpció del present. Catalunya ha perdut un salvapàtries, un pensador decadent, un pobre diable. Qui sí fou un esclau dels de veritat a la Roma antiga, fou Epicet, i transcendí aquesta condició d’una manera ben diferent.

Cal distingir les persones crítiques amb la política:  les que ho són per excés (les que voldrien més poder), o per defecte (les que defugen del culte al poder). Les primeres encara es mantenen dins el camp gravitatori del poder. Les segones, escèptiques,  viuen i creixen com el lotus entre l’aigua bruta.

Sovint em trobo amb defensors del “noble art de la política” (expressió que forma part del llenguatge publicitari adreçat a augmentar el vot ) al·legant que algú ha de dedicar-se a la cosa pública, sinó la societat seria un caos. Encara que si no vivim en un caos sovint no és “gràcies a”  sinó “malgrat” els administradors.

Amb tot, el centre de la reflexió, no està en aquest “algú” sinó més aviat en el si “jo” vull o no vull entrar en aquest terreny de joc. Si entro participaré en major o menor grau dels desitjos i ambicions del poder sense adonar-me que estic exterioritzant la meva insatisfacció interior  i que la meva demanda de poder emmascara pors i debilitats personals.

jordi v. —————————

* El periódico Enllaça amb: – No poder – Ser un mateix

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s