• En pocas palabras

    Todos los cerebros del mundo son impotentes contra cualquier estupidez que esté de moda. Jean de La Fontaine
    ---
    No intentes jamás curar el cuerpo, sin antes haber curado el alma. Hipócrates
    ---
    Visión es el arte de ver las cosas invisibles. Jonathan Swift
    ---
    El tipo de filosofía que uno elige depende del tipo de persona que uno es. J.G. Fichte

  • Es necesario liberarse de las cadenas de las ocupaciones cotidianas y de los asuntos políticos... Hay que huir de la política porque daña y destruye la felicidad.
    Epicuro

  • La existencia está más allá del razonamiento... Cuando hayas visto las limitaciones de la inteligencia... empezarás a superar la mente... El hombre es un signo de interrogación, es una bendición. Celébralo".
    Osho

  • Traductor

Nuevos escenarios de la ciencia

Bruce H. Lipton, (n. 21 de octubre de 1944 ), Mt. Kisco, New Cork (EE. UU.), es un biólogo celular estadounidense, considerado una de las principales y más controvertidas voces en la nueva biología, contraria al paradigma darwinista y partidaria de que el entorno y la cooperación (tesis de Lamarck) y no los genes son el auténtico motor de la vida. Es autor del best seller La biología de la creencia.

………………………………………………………………………………………….…………….

Rupert Sheldrake, bioquímico y autor de Una nueva ciencia de la vida.En su último libro, El espejismo de la ciencia, explica los diez dogmas que, en su opinión, paralizan a la comunidad científica.

Fuente – El correo del sol

………………………………………………………………………………………….…………….

Charles Tart pertenece a esa rara especie de científicos que se han atrevido a investigar lo paranormal. Sus estudios sobre el poder de la mente le han convertido en una referencia internacional.

Fuente – Año Cero

………………………………………………………………………………………….…………….

Los científicos finalmente admiten que hay un segundo código de ADN  que controla a los genes

Fuente – Bienvenidos a la Realidad

 ………………………………………………………………………………………….…………….

Entrevista a Christian Boukaram, oncólogo, especialista en física nuclear

Ya lo dijo Einstein: el mundo físico no es sino una manifestación del mundo inmaterial. Emociones y pensamientos generan ondas que pueden materializarse en el mundo físico.

Eel ADN de las células se adapta al entorno (bioquímico, social, ambiental, emocional, electromagnético…), de manera que podemos modificar nuestro ADN, porque el entorno inmediato de nuestras células somos nosotros mismos.

Fuente – bandejadeentrada

………………………………………………………………………………………….…………….

Sigue leyendo

Anuncios

La mort d’un esclau

 

“La ment és la causa de la nostra esclavitud, de la mateixa maneran que ho és de la nostra llibertat. Si estem lligats amb la ment a les coses d’aquest món, viurem en esclavitud; si tenim la ment lliure d’elles, viurem en la llibertat”

Del Maitri Upanixad. 6.24

 

El cas x* és il·lustratiu d’una vida insatisfactòria. Quan la teva felicitat depèn de les circumstàncies exteriors ets un esclau. Però això nomes indica que no has sabut connectar amb el teu ser intern.

X. mor esclau de la seva circumstància social perquè no aconsegueix trobar i viure des del centre natural que tots portem dins. X. és un fracassat que té amb tot un punt de coherència. La seva mateixa visió tràgica, pessimista l’ha portat a desitjar la mort. Res més lògic. Però és x. qui crea la seva circumstància social, qui la conceptualitza, qui la viu com a realitat absoluta, a la que s’aferra i no sap veure amb suficient distancia com per entendre-la relativa, accidental.

Ha viscut en l’infern que ell mateix s’ha creat. Es tracta d’un fanàtic talibà que s’auto immola. Perquè la visió tribal-social que ell defensa és discutible, no és la única. Se situa més en la nostàlgia d’un passat ja inexistent (i no gens democràtic, per cert), que en l’assumpció del present. Catalunya ha perdut un salvapàtries, un pensador decadent, un pobre diable. Qui sí fou un esclau dels de veritat a la Roma antiga, fou Epicet, i transcendí aquesta condició d’una manera ben diferent.

Cal distingir les persones crítiques amb la política:  les que ho són per excés (les que voldrien més poder), o per defecte (les que defugen del culte al poder). Les primeres encara es mantenen dins el camp gravitatori del poder. Les segones, escèptiques,  viuen i creixen com el lotus entre l’aigua bruta.

Sovint em trobo amb defensors del “noble art de la política” (expressió que forma part del llenguatge publicitari adreçat a augmentar el vot ) al·legant que algú ha de dedicar-se a la cosa pública, sinó la societat seria un caos. Encara que si no vivim en un caos sovint no és “gràcies a”  sinó “malgrat” els administradors.

Amb tot, el centre de la reflexió, no està en aquest “algú” sinó més aviat en el si “jo” vull o no vull entrar en aquest terreny de joc. Si entro participaré en major o menor grau dels desitjos i ambicions del poder sense adonar-me que estic exterioritzant la meva insatisfacció interior  i que la meva demanda de poder emmascara pors i debilitats personals.

jordi v. —————————

* El periódico Enllaça amb: – No poder – Ser un mateix